dimecres, 10 de juliol del 2013

Primer bocí d'una història - 6 -


Dues paraules, podien ser un poema? El t'estimo que la Berta finalment no va enviar no li semblava pas un poema, però podia intentar construir un quasi-silenci i assajava  i assajava...  poemes  de  dos  mots:

Plàcid
silenci.

O  també  podria  ser:

Esperant
tendrament.

O  també: 

Vençuda  
impaciència.

En cap dels  casos  es va  decidir  a clicar  la   tecla  per  enviar-los.

I si  els  provés  metafòrics?

Arena
glatint.

O  l'altre  que  li faria  de mirall:

Onada  
adormida.

PD:  seguint  el fil de l'Helena


6 comentaris:

  1. Si els dos mots també poden ser un pronom i un verb, què tal el missatge poètic d'aquesta combinació?: T'ENYORO.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Doncs, el trobo molt bonic... i jo, Montse et contestaria "JO TAMBÉ" :)

    ResponElimina
  3. A mi també m'agrada, però si el t'estimo no li ha fet el pes...
    I si proba a enviar-li un haiku...
    La Berta dubte,
    no sap si se l'estima.
    En Martí, calla.

    No tan destraler com aquest, he, he...

    ResponElimina
  4. I per què no fas un poema oximoron, que tant s'hi escau?

    ResponElimina