dissabte, 6 de juliol del 2013

Primer bocí d'una història - 3

Si reculem uns quants anys en el temps, podrem saber que la Berta i en Martí, s'havien conegut, perquè tenien un amic  en comú. Va ser una coneixença provocada, ja es coneixien d'oïdes, perquè l'amic en comú els havia parlat a l'un de l'altre i va arribar un moment on tots tres tenien ganes de trobar-se i de conèixer-se personalment.

Es van anar fent  amics, d'una amistat compartida, eren amics dos a dos i amics tots tres. No hi havia secrets entre ells  i els agradava explicar-se les coses que vivien i que pensaven. Els semblava fàcil entendre's, comprendre's, dialogar, discutir fins i tot. No sempre estaven d'acord en tot, però sabien  posar somriures entre mig de cada polèmica que muntaven.

I s'escrivien molt, a temporades, a d'altres no tant. La Berta escrivia sempre llargues cartes, li agradava explicar-se i semblava ser que a ells això els estimulava a imitar-la en la mesura que fos. En canvi tants anys més tard, va voler escriure la carta més curta que mai havia escrit. Les  dues paraules d'aquest Juliol eren simplement:  t'estimo.  

Era Juliol, la carta podia ser d'amor, i podia ser de resum de tot l'any...  en un any que havia estat tant i tant complicat, aquest era el millor resum, malgrat tot. La Berta no sabia ni podia permetre que una amistat així acabés de qualsevol manera.


PD:  seguint  el fil  de la  M Roser...  





4 comentaris:

  1. I eren tres? De debò eren tres? O hi havia més silencis? Secundaris?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi havia molt més silencis, molts més, secundaris o no, més aviat principals... seguirà, Jordi, amb el teu fil...

      Elimina
  2. Però aquest juliol no la va escriure en Martí primer la carta? La seva devia ser més llarga, però sembla que quan la Berta, va escriure el t'estimo, no havia rebut la d'ell i potser no s'ho esperava en Martí...O potser si que l'havia rebuda i això la va animar a escriure les dues paraules...
    Petonets, Carme i gràcies per seguir el meu fil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Berta va escriure, però no ho va enviar, ja veuràs...

      Elimina