dilluns, 29 d’abril del 2013

Nesprer

A  casa,  ja  van creixent  les nespres,  encara  verdes,  encara  a mig  camí  de la que haurà de ser seva mida  final. 

Creixen les nespres,  gràcies  a  aquestes  flors tardorenques,  que fan el seu camí  hivernal,  lentament, perdent  els pètals,  com llàgrimes  blanques,  cap a   l'acompliment  de  fruit.

Nosaltres som també flors  tardorenques  d'una fragilitat  extrema en els  pètals i  d'una gran resistència  als  dins. I ens creixen, lentament, els fruits.

4 comentaris:

  1. Quan ets a ple hivern aquestes teves paraules ajuden molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena!!! A mi m'ajuda escriure-les i també els vostres comentaris.

      Elimina
  2. I quan ets una flor tardorenca, t'hi sents identificada, amb les teues paraules :):)

    ResponElimina